Productes

Quan es defineixen de manera general les funcions dels departaments de tresoreria o financer de qualsevol grup d’empreses, segur que trobem objectius com ara l’optimització de saldos, la simplificació de gestió de tresoreria, la reducció de costos financers i administratius, etc.

Tots aquests conceptes es poden gestionar a través dels sistemes de centralització de saldos o cash pooling. Sota aquesta denominació genèrica trobem diferents sistemes de gestió tresorera que tenen com a nota comuna l’existència d’un compte centralitzador o tresorer i un determinat nombre de comptes satèl•lits o perifèrics. En funció de l’operativa que es genera entre el compte tresorer i els comptes perifèrics podem diferenciar els tipus de cash pooling següents:

• Traspàs moviment a moviment: tots els moviments que es produeixin en els comptes perifèrics es traslladen al final del dia comptable un per un al compte tresorer. Aquest és l’únic compte sobre el qual es fa la liquidació d’interessos al final del període corresponent.
• Traspàs per valoració: al final del dia comptable es fa per a cada compte perifèric i per a cada data valor diferent un traspàs al compte tresorer, que és l’únic que liquida interessos. Dins d’aquesta modalitat distingim:
  
  
  • Traspàs amb retorn: a l’inici del dia comptable el compte tresorer torna el saldo posició al compte perifèric.
  • Traspàs sense retorn: el saldo es manté en el compte tresorer.
• Netting: només es fan els traspassos necessaris perquè les posicions creditores cobreixin posicions deutores, d’acord amb paràmetres prefixats per la mateixa empresa. En aquest sistema no hi ha un compte tresorer, sinó que tots els comptes operen al mateix nivell i es fan traspassos d’anada i tornada, amb liquidació d’interessos en tots els comptes.

L’elecció del tipus de sistema de centralització que requereix un grup d’empreses dependrà de quin sigui l’objectiu principal que es busqui (disminució de costos financers, optimització de saldos, reducció de càrrega administrativa…) i del tipus d’operativa que facin els diferents comptes o unitats de negoci que integrin el grup.

Finalment, cal dir que hi ha la possibilitat de combinar diferents tipus de sistemes de centralització, amb l’establiment de diferents nivells.

Com a conclusió, cal destacar la idea que els sistemes de centralització de compte són unes eines bàsiques per a la gestió eficaç de la tresoreria dels grups d’empreses, dotats de la versatilitat necessària per donar solució als requeriments concrets de cada client.