SEPA (Single Euro Payment Area)
Afavoreix el desenvolupament de productes innovadors de pagament en el sector bancari.
La zona única de pagaments per a l’euro, comunament coneguda amb el nom de SEPA (sigles de Single Euro Payment Area), és una iniciativa de la indústria financera europea, sota la direcció de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu i coordinada pel Consell Europeu de Pagaments, que es constitueix com una àrea en què consumidors i empreses poden ordenar i rebre pagaments en euros en les mateixes condicions.
Està constituïda per 31 països, els 27 de la Unió Europea més Islàndia, Noruega, Liechtenstein i Suïssa.
Només en la zona euro s’executen anualment 50 bilions de transaccions electròniques, generades per aproximadament 17 milions d’empreses i tramitades per unes 8.000 entitats financeres.
Per portar a terme aquesta harmonització és imprescindible, en primer lloc, disposar d’una norma legal bàsica i comuna que garanteixi uns nivells de transparència i eficiència comuns a tothom, i amb aquest objectiu es va desenvolupar la Directiva sobre serveis de pagament (2007/64/CE) del Parlament europeu.
El segon pas és la creació de cambres de compensació i liquidació de caràcter paneuropeu, com EBA o Target 2, amb capacitat d’executar i liquidar pagaments en totes les direccions amb la mateixa eficiència que les cambres nacionals.
I, per acabar, cal estandarditzar els instruments de pagament perquè siguin uniformes i acceptables per a tots els sistemes. El Consell Europeu de Pagaments ha definit les regles, les normes i els esquemes dels tres instruments de pagament SEPA: transferències, dèbits directes i pagaments amb targeta.
El mes de gener de 2008 es va posar en marxa l’emissió de les transferències SEPA, que es basen en un identificador únic de compte (IBAN) i en un identificador únic de banc (BIC) i ofereixen als usuaris beneficis en termes de funcionalitat, fiabilitat i facilitat d’ús.
El novembre de l’any passat es va iniciar el llançament dels dèbits directes per domiciliació (SEPA Direct Debit), que permetran iniciar càrrecs per dèbit directe i domiciliar pagaments en euros en els 31 països de l’àmbit SEPA.
Se’n posaran en marxa dues modalitats, CORE (bàsic) i B2B (específic per a empreses per fer pagaments per dèbit directe com a part de les seves transaccions comercials).
El dèbit directe és un mitjà de cobrament a través del qual un creditor fa el cobrament d’un deute mitjançant un càrrec en el compte del pagador, de manera que s’evita que aquest últim hagi de portar a terme gestions per fer el pagament. Està basat en un mandat signat pel deutor –es pot expedir en paper o a través d’un document electrònic (e-mandat) creat i signat en un entorn segur– que autoritza el creditor a generar una domiciliació en el seu compte a través d’una entitat financera i que expira al cap de 36 mesos després de l’última domiciliació.
L’esquema SEPA estableix unes normes i uns processos comuns per als dèbits directes en euros: s’utilitza l’IBAN (International Bank Account Number) i el BIC (Bank Identifier Code) com a identificadors del compte, inclou tant pagaments periòdics com puntuals, introdueix el concepte de prenotificació al deutor i disposa diferents terminis de devolució segons si la transacció ha estat o no autoritzada pel deutor.
La modalitat B2B es distingeix bàsicament per un termini de presentació més curt i un període de devolució més reduït, ja que el banc deutor verificarà de manera prèvia que la domiciliació està autoritzada pel deutor a través del mandat corresponent.
En conjunt, la SEPA té un impacte molt positiu, ja que, a més d’homogeneïtzar els sistemes de pagament, simplificar-los i fer-los més ràpids i eficaços, afavoreix el desenvolupament de productes innovadors de pagament en el sector bancari. La Directiva sobre serveis de pagament, en estreta relació amb els tres sistemes de pagament SEPA, millorarà encara més la seguretat jurídica i la transparència de la informació per als consumidors.