Las garanties bancàries

La garantia bancària, una figura relativament nova, ha adquirit una posició destacada en el comerç internacional. Aprovades recentment, les noves normes de la CCI n’haurien de reforçar la seguretat i la independència.

Segons la Convenció de les Nacions Unides, una garantia independent és “una obligació independent (…) assumida per un banc (…) de pagar al beneficiari una suma (…) a la seva simple reclamació (…) on s’indiqui (…) que el pagament és a causa de l’omissió en el compliment d’una obligació (…) o arran d’un deute vençut (…)”.

Durant molt temps, en la prestatgeria de garanties s’exhibia una única peça, la fiança. Regulada pel Codi Civil, la fiança és una figura de caràcter accessori en què el garant pot invocar les excepcions i les defenses del deutor en la seva relació amb el creditor. De vegades, això requereix evidència d’incompliment, el que, per tant, provoca inconvenients i dilacions.

En els 70, la creixent fortalesa del comprador fa més difícil exigir un pagament avançat. En aquest sentit, la garantia és un bon substitut, ja que aporta seguretat sense avançar fons. A més a més, els grans compradors exigeixen garanties del compliment de les obligacions del venedor. La fiança, amb els seus inconvenients, no resulta atractiva i d’aquí sorgeix una nova figura, la garantia independent.

Pels seus orígens, les garanties independents estan associades al comerç internacional, on són àmpliament utilitzades i arriben a assolir una substancial caracterització uniforme, que les aproxima més al crèdit documentari que a la fiança. En el cas dels EUA, les garanties independents (denominades standby letters of credit) estan recollides en l’article 5 del seu Uniform Commercial Code, juntament amb la resta de crèdits documentaris.

A diferència de la fiança, la garantia independent no està regulada de manera explícita. En tractar-se d’una figura nova, cada país ha intentat incorporar-la segons la seva situació jurídica específica, tot partint del principi de llibertat contractual. Després d’alguna vacil·lació, avui s’accepta la seva independència, acceptació que és força uniforme entre els diversos sistemes jurídics.

Precisament aquest caràcter nou, amb un encaix complex en l’ordenament, juntament amb la inexistència d’una llei uniforme, fa que la redacció de la garantia sigui crítica en el moment de determinar-ne les característiques.

Per tal de facilitar-ne el bon funcionament, assegurar-ne la coherència formal i evitar disputes i confusions, resulta convenient la subjecció de la garantia a normes reconegudes internacionalment. La Cambra de Comerç Internacional promou normes privades per facilitar el comerç que són d’aplicació entre les parts només quan siguin incorporades explícitament en els seus contractes.

Pel que fa a les normes per a garanties independents, la Cambra de Comerç Internacional disposa de les Regles uniformes relatives a les garanties de primer requeriment (URDG), que s’acaben de revisar en la seva versió 758 per entrar en vigor l’1 de juliol de 2010; dels Usos internacionals relatius als crèdits contingents (ISP98), i de les Regles i usos uniformes relatius als crèdits documentaris (UCP).

Les més adequades per a garanties independents, les noves URDG 758, aprovades a Brussel•les amb un 97% de vots favorables, constitueixen un avanç en relació amb la seva versió anterior. Hi destaquen la claredat i la precisió, en la línia formal i conceptual de les UCP600, amb el reforç del seu caràcter documentari i, per tant, la seva abstracció en relació amb l’obligació garantida.

També en la línia de les UCP, s’introdueix el concepte que un requeriment és conforme amb les condicions de la garantia i de les regles, però també amb la pràctica bancària internacional estàndard, el que obre una via a opinions publicades per la CCI i a decisions arbitrals de DOCDEX.

Altres aspectes clarament delimitats són les condicions per transferir la garantia a un tercer o la responsabilitat de l’ordenant davant de les obligacions de lleis estrangeres, per exemple, en el cas que una legislació no tingués en consideració la data de venciment indicada en la garantia per considerar-la cancel•lada amb caràcter general.

En qualsevol cas, la subjecció de les garanties a normes reconegudes internacionalment és un factor fonamental per a la seva seguretat jurídica i per a la seva eficiència operativa. La majoria de les garanties (com la majoria de les assegurances) s’extingeixen sense haver estat utilitzades, però, quan no hi ha altre remei que acudir a la garantia, pot resultar extremament costós descobrir-ne la insuficiència o la falta d’adequació.