Circulant

Sense cap mena de dubte, la gestió del circulant s’ha convertit en els darrers temps en la preocupació més important de les empreses. A això, hi han contribuït molts dels elements que envolten –o potser hauríem de dir ‘provoquen’– la crisi econòmica actual.

• Morositat creixent, cosa que comporta un increment significatiu de les partides a cobrar per part de les empreses i que en molts casos esdevenen incobrables.
• Caiguda de les vendes provocada per la falta de demanda.
• Dificultats en l’accés al finançament, provocades sovint pel mateix deteriorament dels balanços de les empreses, amb disminucions significatives del fons de maniobra (part dels recursos permanents que cobreixen l’actiu circulant).

És imprescindible una gestió excel·lent dels clients –analitzant els riscos d’impagament i, en la mesura del possible, assegurant-los a través de companyies d’assegurances o factoritzant les vendes– i un ús racional dels instruments de finançament a què pot accedir l’empresa. Desenvolupem aquest últim punt.

Com a elements de finançament extern de circulant tenim bàsicament quatre vies: descompte comercial, crèdit, factoring i confirming. És important seleccionar quin instrument hem d’utilitzar en cada cas, ponderant el cost financer/risc d’impagament.

• Descompte comercial: és l’instrument bàsic de finançament per excel•lència, que permet l’evolució contínua del cicle habitual d’una empresa: vendes realitzades - efectes a descomptar - obtenció de liquiditat - pagament a proveïdors. La decisió de quin paper descomptar s’ha de basar en el binomi termini/risc, descomptant, en primer lloc, els efectes de menys risc i, en la mesura del possible, no descomptar els efectes amb risc alt d’impagament.
• Crèdit: la pòlissa de crèdit ha de permetre a una empresa afrontar les despeses corrents d’aquesta. En el flux de sortides i entrades (cobraments i pagaments) de qualsevol empresa es poden produir desfasaments de tresoreria, que queden coberts amb la pòlissa de crèdit.
• Factoring: és el producte més modern dels comentats, que progressivament es va incorporant a les empreses com a element bàsic de finançament habitual. Podem definir el factoring com l’adquisició per part d’una entitat financera de crèdits provinents de béns mobles, prestació de serveis o realització d’obres. En la seva modalitat sense recurs, l’entitat financera assumeix el risc d’insolvència dels clients de l’empresa, cosa que permet a aquesta obtenir en un sol producte el finançament més la cobertura del risc d’insolvència dels seus clients.
• Bestretes de confirming: cada cop és més usual que les empreses, especialment les mitjanes i grans, paguin els seus proveïdors a través de confirming. Això permet a l’empresa beneficiària dels pagaments l’avançament d’aquests, avançament que és sense recurs i, per consegüent, es pot considerar com a cobrament efectiu.

A través del descompte comercial i del factoring d’exportació, una empresa també pot finançar les seves exportacions, i en el cas del factoring cobrir també el risc d’insolvència del comprador. Això últim permet a les empreses gaudir de més tranquil·litat en les vendes a l’exterior, ja que no només tenen el risc cobert, sinó que la mateixa gestió de cobrament la fa l’entitat financera.