És la forma de ciberatac més utilitzada per la seva simplicitat tècnica i funcional. Consisteix a robar dades confidencials de l’usuari creant un pretext perquè les proporcioni.
És un tipus de programari maliciós que tracta d’infectar un ordinador o un dispositiu mòbil amb la finalitat genèrica de perjudicar l’usuari i, si es tracta d’un malware bancari, sostreure informació confidencial com contrasenyes, robar diners o comprometre la seguretat dels comptes bancaris.
És un dels mètodes més utilitzats pels ciberdelinqüents per obtenir dades confidencials sobre els usuaris. Es basa en la manipulació psicològica: els ciberdelinqüents utilitzen mètodes d’enginyeria social per aconseguir informació, efectuar fraus o obtenir accés il·legítim als espais confidencials dels usuaris.
És un element de seguretat en la xarxa que decideix si ha de permetre o bloquejar un trànsit específic. Els firewalls estableixen una barrera entre les xarxes internes, que són fiables i segures, i les xarxes externes poc fiables com Internet.
Són programes informàtics encarregats de detectar els malwares o els programaris potencialment nocius.
Autenticació de doble factor
En entrar en un mòbil, programa o web, l’autenticació de doble factor fa que es necessiti un codi per accedir al servei requerit, a més de la contrasenya. Acostuma a ser un codi que es rep al mòbil. És especialment útil en la lluita contra la ciberdelinqüència, ja que l’autenticació de doble factor deixa sense utilitat el fet que un ciberdelinqüent conegui les contrasenyes dels usuaris, ja que mai podrà accedir a aquest segon codi necessari per completar l’operativa que es vulgui fer. A més a més, amb l’arribada del missatge de doble autenticació al mòbil, l’usuari s’adona que algú intenta accedir a alguna operativa per ell. Un altra característica és que es tracta d’un codi que és efímer, d’un sol ús, i que es rep en un dispositiu que només ha de tenir el client.
És una app dedicada a emmagatzemar contrasenyes en una base de dades xifrada, la qual està protegida per una contrasenya mestra. Els gestors acostumen a generar contrasenyes fortes, amb una longitud suficient i combinant lletres, nombres i caràcters estranys per crear paraules sense sentit i així augmentar-ne la fortalesa. Això permet esquivar els atacs i l’ús de patrons predicibles.
